Monuments
Monolito. Símbol de la segregació del poble en 1985.
Església de la Mare de Déu del Xiquet Perdut. La seua construcció data de 1952 a 1954. És un edifici d'estil historicista-neogòtic que presenta planta de creu llatina, d'una sola nau, amb creuer elevat i capelles laterals entre contraforts, de 34 per 25 m. La nau central presenta coberta a dues aigües mentre que el tambor que tanca el creuer té coberta a quatre aigües. La façana principal presenta dues altures, en la inferior es troba l'obertura d'accés en forma d'arc apuntat amb arquivoltes, mentre que en la superior se situa un óculo que il·lumina l'interior. La fàbrica és de maó massís travat amb morter de sorra i ciment. Al sud de la façana es troba la torre campanar de planta quadrada. Tant la façana com la part baixa del campanar es troben arrebossades i pintades, mentre que la part alta del campanar conserva vista la fàbrica de maó i està decorada amb pilastres adossades. La pots trobar al carrer Mossen Joan Miralles.
Ajuntament. Edifici modernista caracteritzat per un estil que podríem denominar “autòcton”, anteriorment conegut com a “Xalet de Safont”, adquirit en 1987, després de la Segregació del municipi, per albergar la casa consistorial. Correspon a una antiga vila d'esbarjo, d'estil modernista i neoclàssic, restaurada en 1992, a la qual es va afegir, en la seva part posterior, un annex de factura avantguardista. Actualment, en la part posterior de l'immoble, se li ha adossat un edifici de factura totalment avantguardista que contrasta fortament des del punt de vista arquitectònic, el qual alberga les noves oficines de l'Ajuntament. El podràs trobar a la Plaça Major .
El Replà. Situat al carrer Caixer, es tracta d'un conjunt arquitectònic catalogat és d'època contemporània (segle XIX), però, segons les fonts, el lloc en el qual s'erigeix, coincideix amb l'antiga alqueria de Prop Bonretorn, de la qual existeixen referències des del segle XVI. Es tracta del primer lloc de reunió públic dels habitants de la zona i construït per ells mateixos. La Casona del Replà correspon a una edificació de tipus residencial i conjunt comptava amb una torre de planta quadrangular a la qual s'accedia des d'una escala interior demolit en 2002. En la primera planta es trobava un menjador necessari per albergar al conjunt dels treballadors de l'explotació, encara que han desaparegut gairebé totes les parts on se situen les dependències del servei. Respecte a l'església Vella del Replà va ser construïda en 1852 a causa que l'antic oratori del XVI dels frares agustins allí existent s'havia quedat petit, la família Márquez, senyors de la alquería, va cedir terrenys al poble perquè erigissin un nou temple que finalment es va adossar al conjunt rural.
Plaça de les Pedres. Pedres d'origen romà descobertes en el municipi.
La regenta. A aquest monument se li atribueix un origen romà situat en el Camí de la Torre d’ Onda amb una altura d'11,10 m. L'assentament romà data als segles II-III d.C i identifiquen l'antiga torre medieval amb una de les alqueries islàmiques recollides en el LLibre de Repartiment. A la zona han aparegut materials ceràmics d'adscripció iberoromana, medieval i moderna i fins i tot rebliments de restes constructives.
Edifici "La Palmera". L'antiga escola del poble edificada en 1933 durant la II República espanyola i actualment rehabilitada com a Casal Jove. La coberta és de teula àrab a dues aigües amb pendent a façana encara que la seva morfologia i estil arquitectònic, almenys en façana, és molt senzill i auster. El trobaràs en el carrer Verge de la Rosa.
Casa del Bassero. Edifici d'estil modernista valencià amb pati d'entrada barrat concorde a l'estil. Té una ordenació de façana simètrica en tres eixos verticals, emfatitzat el central amb l'entrada principal, balconada i peto perforat amb óculo, que es trenca en horitzontal a causa de la decoració utilitzada, la qual permet diferenciar dos volums coincidents amb diferents espais d'ús. El podràs trobar en l'avinguda José Izquierdo.
Molí de Falcó o de Bellaguarda. Molí fariner emplaçat sobre la sèquia Jussana. La primera referència coneguda del molí, que data de l'any 1412, així com altres anotacions que indiquen el seu funcionament fins a almenys 1572. Durant la segona meitat del segle XIX, es va construir una alta nau annexa i perpendicular a la primera que va acollir noves dependències de l'habitatge del moliner i la seua família. La façana es va traslladar al costat meridional i sobre la porta d'accés encara es conserva un rellotge de sol amb la data de 1868.
